TIPUS DE CREUS
Creu Celta: La Creu Celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins.
Creu Cristiana: És un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varia entre les diverses comunitats cristianes. El seu origen es remunta a l'instrument d'execució de Jesucrist, que pels cristians s'ha transformat en "l'arbre de la Salvació".
Crucifix: És el principal símbol per a molts grups de cristians, i una de les representacions més comunes del Crist crucificat. El crucifix subratlla el sacrifici de Jesús: la seva mort per la Crucifixió, que pels cristians va significar la redempció de la humanitat.
Creu anclada: El símbol pot ser utilitzat per a referir-se al nou començament o l'esperança. Els cristians es refereixen a Jesucrist com el seu ancoratge a la vida, com ell és el seu únic salvador del pecat i la muerte. Crist és considerat l'àncora a la veritat i la vida eterna amb la seva salvació del pecat per la mort a la creu i la resurrecció de la tomba. Els cristians creuen que Déu és l'àncora per al món.
Laurubu: És en realitat una esvàstica el nom de la qual prové del llatí labarum, que procedeix de l'ensenya càntabra d'origen celta, anomenada làbar. El seu significat, per alguns representaria el sol, per altres, una és representació nacionalistadels quatre territoris vascos del sud del Pirineus: Àlaba, Biscaia Guipúscua i Navarra, encara que es força improbable que sigui així.
Creu invertida: És una creu llatina invertida en sentit vertical simbolitzant la forma en què se suposa que fou crucificat l'apòstol Sant Pere a Roma vers l'any 64. Quan els romans van capturar a Sant Pere, el van portar a la muntanya per ser crucificat. Pere, al·legant que no era prou digne per morir com nostre senyor Jesucrist, va demanar ser crucificat a l'inrevés.
Creu copta: Creu emprada pel gnosticisme cristià a Egipte. Consisteix en una creu representada amb dos traços i una creu solar situada sobre el braç superior d'aquesta. Usada pels primers cristians a Egipte fins a la introducció per part de sant Marc del cristianisme i posteriorment usada pels cristians etíops com a símbol diví.
Creu de Malta: És un dels símbols de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre. Sembla que el símbol no va associar-se amb els cavallers fins a mitjans del segle XVI.
Creu egipcia: És un símbol en forma de creu amb la part superior en el·lipse. En l'antic Egipte, estava representat per un jeroglífic que significava "vida eterna" o "coure".
Creu prometeada: Els poms s'assemblen pomes, fruits que representen la fe cristiana, també fan referència als punts cardinals. Des de llavors van ser usades sobre els bàculs pastorals com a símbols d'autoritat. També es fa referència a elles com la creu dels bisbes.
