SIMBOLISME DELS REGALS

Regalar té diferents significats molt importants. A l'regalar et fas present en la vida i en el record d'aquesta persona. Quan es regalarà, es pensa en la persona, els seus gustos, els seus desitjos, el feliç que es va a sentir en rebre aquest regal. Alhora, el nostre desig consisteix, en acostar-nos el més possible a la satisfacció de qui rep. Es dóna amb alegria, es dóna sense esperar res a canvi, es dóna si pel simple plaer de donar. Perquè a més, l'important està en el significat del que es regala. Regalar temps, regalar companyia, regalar una abraçada forta, un somriure honesta, regalar una paraula motivadora a temps, regalar un silenci respectuós, és més valuós que regalar un carro, una casa, o un perfum costós.

PER QUÈ REGALEM?

Un regal és una cosa que es lliura sense demanar res a canvi. En general, es tracta d'algun objecte que una persona li dóna a una altra amb la intenció de felicitar-la, agasajarla o homenatjar-la. Intenten transmetre un missatge d'amor o respecte. Quan un amic compra un regal per a un altre i l'hi lliura el dia del seu aniversari, el seu objectiu és aconseguir que se senti estimat i reconegut. En ocasions, de totes maneres, els regals es concedeixen per costum o obligació social, sense que hi hagi un sentiment darrere que els sustenti.

SIMBOLOGIA DEL NADAL

QUÈ ÉS EL NADAL?

El nadal és la festivitat cristiana del Naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. Es celebra el nadal el 25 de desembre. Les celebracions varien d'uns països a d'altres, però és bastant comú celebrar una reunió familiar per sopar i intercanviar regals. Es considera com una festa de caràcter cultural i familiar, ja que moltes famílies també es reuneixen al marge de la celebració religiosa.

SIMBOLOGIA

Arbre de nadal: L'arbre de Nadal és un objecte de decoració típica del Nadal. Sol ser una conífera de fulla perenne. Es decora amb elements nadalencs com a boles, llums de Nadal, figuretes i llaços. L'arbre mateix recorda l'arbre del Paradís, dels fruits del qual varen menjar Adam i Eva, i d'on va venir el pecat original; i per tant recorda que Jesucrist va venir a ser el Messies promès per la reconciliació. La forma triangular de l'arbre representa la Santíssima Trinitat. Els adorns simbolitzen les dondes de Déu als homes, mentre que l'estrella representa la de Betlem. Ja que l'arbre deu ser perenne, representa la vida eterna.

Reis Mags: Els Reis de l'Orient són  uns mags que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra. És tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle xxi els Reis són rebuts a les cavalcades, una tradició relativament recent.

Pare Noel: Pare Noel és una figura folklòrica, llegendària i mítica, la qual, en la cultura occidental, porta presents als infants el dia 6 de desembre, la nit de Nadal o el mateix dia de Nadal. La llegenda es pot haver basat en contes sobre Sant Nicolau, un personatge l'existència històrica del qual és considerada poc creïble, fins i tot per a l'Església Catòlica.

ANY LITÚRGIC I L'ADVENT

CALENDARI LITÚRGIC

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parlament emprat a la 1a litúrgia cristiana. El simbolisme dels colors serveix per subratllar les característiques d'un temps determinat de l'any litúrgic, destacar una festa o una fira determinada del calendari, o una ocasió especial.

Significat dels colors

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual, a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments.

L’ADVENT

La paraula 'advent' prové del llatí i vol dir 'arribada'. En el cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts” al final dels temps. L’advent, doncs, és preparació joiosa pel Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal.

Dura 4 setmanes dins del calendari litúrgic que marquen l'inici de l'any litúrgic. Se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Comença el diumenge més proper al 30 de novembre –just després de la festa de Crist Rei- i acaba el 24 de desembre. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete i el diumenge Laetare per indicar la proximitat del Nadal i de la Pasqua.

Què és l'amor?

L'AMOR

L'amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Hi ha diferents tipus d’amor, segons la intensitat, podem trovar amor de parella, amor familiar, amor d’amistat, etc…

Es un sentiment que a tots els humans ens motiva però també ens pot causar molt sofriment quan no és correspost. És expressat a través d'accions, missatges d'amor, declaracions d'amor i poemes d'amor i és representat simbòlicament a través d'un cor o la figura de Cupido amb arc i fletxa. Per exemple, un cor travessat per la fletxa de Cupido simbolitza l'amor romàntic; en canvi, un cor trencat representa el desamor.

                    

Castanyada i Halloween

La castanyada:
És una festa popular dels Països Catalans que se celebra el dia de Tots Sants. La castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.

Història:

S'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums, fruita seca i panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Celebració:

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari

                

Halloween:

És una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Història:

Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. El dia que celebraven Samhain era el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve  "vigília de Tots Sants”.

Celebració:

Hi han moltes tradicions  però una de les més populars és la del "Trick or treat" que vol dir "broma o regal". Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta "trick or treat?". La broma és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap regal.

     

Tipus de creus

TIPUS DE CREUS

Creu Celta: La Creu Celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció. És un símbol molt estès en el cristianisme cèltic, tot i que podria tenir orígens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. És el lloc on es creuen els camins.

Creu Cristiana: És un dels símbols del cristianisme més conegut. La seva forma varia entre les diverses comunitats cristianes. El seu origen es remunta a l'instrument d'execució de Jesucrist, que pels cristians s'ha transformat en "l'arbre de la Salvació".

Crucifix: És el principal símbol per a molts grups de cristians, i una de les representacions més comunes del Crist crucificat. El crucifix subratlla el sacrifici de Jesús: la seva mort per la Crucifixió, que pels cristians va significar la redempció de la humanitat. 

Creu anclada: El símbol pot ser utilitzat per a referir-se al nou començament o l'esperança. Els cristians es refereixen a Jesucrist com el seu ancoratge a la vida, com ell és el seu únic salvador del pecat i la muerte. Crist és considerat l'àncora a la veritat i la vida eterna amb la seva salvació del pecat per la mort a la creu i la resurrecció de la tomba. Els cristians creuen que Déu és l'àncora per al món.

Laurubu: És en realitat una esvàstica el nom de la qual prové del llatí labarum, que procedeix de l'ensenya càntabra d'origen celta, anomenada làbar. El seu significat, per alguns representaria el sol, per altres, una és representació nacionalistadels quatre territoris vascos del sud del Pirineus: Àlaba, Biscaia Guipúscua i Navarra, encara que es força improbable que sigui així.

Creu invertida: És una creu llatina invertida en sentit vertical simbolitzant la forma en què se suposa que fou crucificat l'apòstol Sant Pere a Roma vers l'any 64. Quan els romans van capturar a Sant Pere, el van portar a la muntanya per ser crucificat. Pere, al·legant que no era prou digne per morir com nostre senyor Jesucrist, va demanar ser crucificat a l'inrevés.

Creu copta: Creu emprada pel gnosticisme cristià a Egipte. Consisteix en una creu representada amb dos traços i una creu solar situada sobre el braç superior d'aquesta. Usada pels primers cristians a Egipte fins a la introducció per part de sant Marc del cristianisme i posteriorment usada pels cristians etíops com a símbol diví.

Creu de Malta: És un dels símbols de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i consisteix en una creu amb vuit puntes, formada per quatre braços que formen sengles V amb el vèrtex al centre. Sembla que el símbol no va associar-se amb els cavallers fins a mitjans del segle XVI.

Creu egipcia: És un símbol en forma de creu amb la part superior en el·lipse. En l'antic Egipte, estava representat per un jeroglífic que significava "vida eterna" o "coure".

Creu prometeada: Els poms s'assemblen pomes, fruits que representen la fe cristiana, també fan referència als punts cardinals. Des de llavors van ser usades sobre els bàculs pastorals com a símbols d'autoritat. També es fa referència a elles com la creu dels bisbes.

Vídeo