ANY LITÚRGIC I L'ADVENT

CALENDARI LITÚRGIC

El calendari litúrgic, relacionat amb els cicles del sol i la lluna, serveix per situar les diferents festes que celebra la litúrgia cristiana al llarg de l’any i que es distribueixen en diversos períodes.

Al calendari litúrgic hi ha unes festes fixes (Nadal, Epifania, festes de sants o de la Mare de Déu...) i unes festes mòbils. La festa de Pasqua de Resurrecció és la principal, i al seu entorn es fixen les altres.

1.-L’any litúrgic s’inicia amb el temps d’Advent, que comença el diumenge següent a la festa de Crist Rei. L'Advent és un temps que dura quatre diumenges per preparar el naixement del fill de Déu.

2.-El temps de Nadal s'allarga des del 25 de desembre, festa del naixement de Jesús a Betlem, fins al dia 6 de gener, festa de l’epifania del Senyor.

3.-El temps de durant l’any comença el 7 de gener i perdura fins al dimecres de Cendra.

4.-El temps de Quaresma és un temps de penitència que s'inicia amb el dimecres de Cendra i consta de 6 diumenges amb les seves corresponents setmanes. El temps de Setmana Santa comença amb el Diumenge de Rams i acaba el dissabte anterior a la Pasqua de Resurrecció, són els dies de la passió i mort de Jesús a la Creu.

5.-El temps de Pasqua comença el diumenge de Resurrecció, una festa mòbil que sempre es celebra el diumenge posterior al primer pleniluni de l'equinocci de primavera. Comprèn 7 setmanes i finalitza amb el diumenge de Pentecosta, també conegut com a Pasqua Granada.

6.-El temps de durant l'any es reprèn l'endemà de la festa de Pentecosta i dura fins al final de l’any litúrgic.

Els colors litúrgics són els colors específics que es fan servir per a la roba litúrgica i el parlament emprat a la 1a litúrgia cristiana. El simbolisme dels colors serveix per subratllar les característiques d'un temps determinat de l'any litúrgic, destacar una festa o una fira determinada del calendari, o una ocasió especial.

Significat dels colors

El significat dels colors és en moltes ocasions fruit d'interpretacions dels diversos autors i fetes a posteriori al seu ús litúrgic. En cap cas són oficials.

• Verd: simbolitza l'esperança. És emprat durant el Temps Ordinari, entre el Nadal i la Quaresma, i des de Pentecosta fins a l'Advent.
• Morat: simbolitza la preparació espiritual. Es fa servir, a excepció de les solemnitats que se celebrin en aquests períodes, durant l'Advent i la Quaresma.
• Rosa: representa una relaxació del rigor penitencial, i es fa servir a la missa del diumenge  i del diumenge Laetare  per indicar la proximitat de Nadal i de Pasqua, respectivament.
• Blanc: simbolitza la pau i l'alegria, així com la virtut de la fe. Es fa servir en els moments principals del calendari litúrgic.
• Blau cel: simbolitza la puresa i la virginitat, i es fa servir per la solemnitat de la Immaculada Concepció.
• Vermell: simbolitza la sang del martiri i la força de l'Esperit Sant; a més de referir-se a la virtut de la caritat. Es fa servir principalment a les festes de la Passió del Senyor, així com els dies del Triduum Pasqual, a les festes de l'Esperit Sant o a les festes dels Sants Màrtirs. A la Santa Seu es fa servir com a color de dol pels funerals del Papa o d'un cardenal.
• Negre: simbolitza el dol, i es feia servir a les celebracions d'exèquies i als enterraments.

L’ADVENT

La paraula 'advent' prové del llatí i vol dir 'arribada'. En el cristianisme, l'advent s'associa amb la doble vinguda de Jesucrist: la primera, fet home i nat de la Verge Maria, se celebra el 25 de desembre. La segona serà “amb glòria, per judicar els vius i els morts” al final dels temps. L’advent, doncs, és preparació joiosa pel Nadal i temps per considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal.

Dura 4 setmanes dins del calendari litúrgic que marquen l'inici de l'any litúrgic. Se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. Comença el diumenge més proper al 30 de novembre –just després de la festa de Crist Rei- i acaba el 24 de desembre. Cada setmana té un significat concret: despertar-se, posar-se en camí, buscar i acollir.

El morat simbolitza la preparació espiritual: es fa servir durant l'Advent i la Quaresma. També és propi el color rosat, que es fa servir a la missa del diumenge Gaudete i el diumenge Laetare per indicar la proximitat del Nadal i de la Pasqua.

Què és l'amor?

L'AMOR

L'amor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers. Hi ha diferents tipus d’amor, segons la intensitat, podem trovar amor de parella, amor familiar, amor d’amistat, etc…

Es un sentiment que a tots els humans ens motiva però també ens pot causar molt sofriment quan no és correspost. És expressat a través d'accions, missatges d'amor, declaracions d'amor i poemes d'amor i és representat simbòlicament a través d'un cor o la figura de Cupido amb arc i fletxa. Per exemple, un cor travessat per la fletxa de Cupido simbolitza l'amor romàntic; en canvi, un cor trencat representa el desamor.

                    

Castanyada i Halloween

La castanyada:
És una festa popular dels Països Catalans que se celebra el dia de Tots Sants. La castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària.

Història:

S'origina a finals del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres menges que llegums, fruita seca i panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.

Celebració:

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda típica de la castanyada és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment embolicades en paper de diari

                

Halloween:

És una festivitat tradicional heretada de les celebracions d'origen celta, que s'ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.

Història:

Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. El dia que celebraven Samhain era el dia de cap d'any. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s'encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.

Amb l'arribada del cristianisme es va establir el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d'octubre es convertí en All Hallows Eve  "vigília de Tots Sants”.

Celebració:

Hi han moltes tradicions  però una de les més populars és la del "Trick or treat" que vol dir "broma o regal". Els nens, disfressats per l'ocasió, van de casa en casa demanant petits regals tals com llaminadures fent la pregunta "trick or treat?". La broma és una lleu amenaça de dur a terme alguna trapelleria contra els propietaris de la casa si no es dóna cap regal.